Al 59 a.C, Pompeu, Cèsar i Cras, van decidir enfrontar-s’hi al senat. Van arribar a un pacte secret, anomenat primer triunvirat, havien pensat governar els tres, a través del consolat de Cèsar, segellat pel matrimoni de Pompeu i Júlia, filla de Cèsar. Cèsar va ser elegit cònsol, i va imposar a política del triunvirat, i va distribuir les terres entre els pobres i els veterans de Pompeu, mentre el cònsol optimat, Bíbul, va ser forçat a retirar-se a casa seva fins al final del mandat.

Cèsar obtingué sotmetre tota la Gàl·lia, i aprofitant la desunió dels poble per ocupar-la ràpidament.

Mentrestant, el triunvirat, no no va superar els cops que van suposar a mort de Júlia i Cras, el qual va morir en la campanya militar contra els parts a la frontera oriental. Roma es degradava amb un augment de violència, que va causar la mort de Clodi, que va dur a nomenar Pompeu, cònsol únic. Cèsar vol tornar a ser cònsol, però el senat el rebutja. Llavors comença una guerra civil. Pompeu empeny als senadors a evacuar Roma, i inicien una retirada estratègica cap a Grècia. Cèsar combat amb Pompeu, i aquest derrotat fuig a Egipte, on Cèsar el segueix. Però abans de que l’agafés, Pompeu mor assassinat pel conseller del rei d’Egipte. a qui disputava el poder la seva atractiva germana Cleòpatra VII. Cèsar intervé amb el seu exèrcit en la disputa per posar en el tron d'aquest regne Cleòpatra, amb qui té una relació amorosa.

 

Cèsar s'anticipa al principat en l'intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder,li són concedits les potestats dels censors i dels tribuns de la plebs, i aconsegueix intervenir en el nomenament dels altres magistrats perquè s'elegeixin els seus candidats.

Per afermar el seu poder a Roma Cèsar es recolza en la plebs, la classe eqüestre i els seus soldats veterans. Veterans i altres ciutadans reben terres arreu de l'Imperi per colonitzar-les. Augmenta el nombre de magistrats i senadors i obre el senat a les aristocràcies italianes i provincials, reforma el dret civil i el calendari. Impulsat per les sospites que vol investir-se rei, un complot republicà acaba amb la seva vida: Cèsar és apunyalat per un grup de senadors, encapçalats per Brutus i Cassi, en una sessió del senat.

 

L'assassinat de Juli Cèsar va desencadenar una nova onada de guerres civils. Els hereus de Cèsar són el joveníssim Cèsar Octavi, el seu nebot i fill adoptiu, i Marc Antoni, antic lloctinent de Cèsar. Octavi i Antoni arriben a un acord de formar, amb Lèpid, un segon triumvirat amb tots els poders investit amb la missió oficial de reformar la república. Però immediatament emprenen una repressió ferotge contra l'oposició republicana, en la qual mor degollat Ciceró. Els triúmvirs acorden repartir-se l'Imperi, pacte segellat pel matrimoni d'Antoni amb Octàvia, germana d'Octavi. Mentre Octavi reprenia a Roma tot d'obres públiques projectades per Cèsar o de pròpia iniciativa, Antoni va restar a Orient, en particular a Alexandria, seduït per Cleòpatra.  Antoni repudia Octàvia per casar-se amb Cleòpatra, i perd el favor entre els romans quan Octavi fa públic el seu testament, en el qual deixa part de les possessions romanes orientals als bessons nascuts dels seus amors amb la reina egípcia. Tot seguit Octavi s'erigeix en el defensor de la romanitat davant la deriva oriental d'Antoni i, després de declarar la guerra a Egipte, s'enfronta a les flotes aliades de Cleòpatra i Antoni a la batalla naval d'Acci. Antoni i Cleòpatra són derrotats i fugen, perseguits pel vencedor, cap a Alexandria, on se suïcidaran l'una després de l'altre. D'aquesta manera Octavi, el futur August, va aconseguir el domini d'Egipte i el control indiscutible de l'Imperi.