Roma va ser fundada, segons la tradició, per dos germans bessons, Ròmul i Rem, que, acompanyats de bandits i vagabunds expulsats de les seves pròpies ciutats, van decidir fundar un nou assentament al costat del Tíber. No obstant això, els dos germans no es posaven d'acord sobre el lloc en què aixecarien la seva ciutat. Rem preferia el promontori del Aventino, mentre que Ròmul s'inclinava pel turó del Palatí. Així les coses, van decidir deixar la seva disputa a l'arbitri dels déus i -apostados cadascú al seu turó-, es van quedar esperant un senyal del cel. Quan una bandada de dotze ocells, van començar a sobrevolar el Palatí. Ròmul content per la seva victòria, va agafar un arada, i va començar a cabar el pomerium, el límit sagrat que marcava el començament de la ciutat, prometint matar a tothom que el travesses.

Però Rem, enfadat per la seva derrota, el va creuar d’un salt, i Ròmul obligat pel jurament que acabava de fer, va assesinar al seu germà, que va ser el primer de molts.