Roma, després de dominar tota la península Italiana, va ser una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, fundada pels fenicis. Els cartaginesos havien establert colònies pel nord d’Àfrica, el sud de la península Ibèrica, Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. Els feia competidors de les colònies gregues de la península Ibèrica. En aquesta situació, Roma i Cartago eren dues potències d’expansió destinades a enfrontar-se.

 

Primera guerra púnica (264-241 A.C.)

Els mamertins, es van rebel·lar, i van ocupar Messina, on crearen un estat propi. Els cartaginesos els van donar protecció, fins que els mamertins van decidir donar-se a Roma. Quan els romans van acudir a ajudar als mamertins, va començar la primera guerra púnica.

Es va desenvolupar a Sicília, on els romans van disposar de l’aliança de la poderosa colònia grega de Siracusa.

 

Roma fins aleshores havia lluitat sempre a terra i per això va haver de crear gairebé de nou una flota de guerra i van imaginar una tàctica nova: aferraven les naus enemigues amb uns garfis i per mitjà d'unes passarel·les que es llançaven en l'abordatge, de manera que el combat esdevenia un cos a cos terrestre, avantatjós per als romans. Gràcies a això va aconseguir vèncer Cartago en diverses batalles navals, tot i que el desastrós fracàs de l'intent romà de portar la guerra al nord d'Àfrica va obligar a construir ràpidament una nova flota, finançada pels romans rics. El bloqueig dels ports cartaginesos a Sicília i la derrota de les illes Egades van forçar la rendició de Cartago, que va haver de lliurar una forta indemnització i les seves possessions de Sicília, illa que es va convertir així en la primera província romana. Pocs anys després els romans van aprofitar la debilitat cartaginesa per envair Còrsega i Sardenya.

 

Segona guerra púnica (218-201 A.C.)

Per rescabalar-se de la derrota en la primera guerra púnica i la pèrdua de territoris, els cartaginesos, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l'est de la península Ibèrica fins a l'Ebre, una zona de gran riquesa de minerals. El tractat de l'Ebre va fixar possiblement en aquest riu els límits dels àmbits d'actuació de romans i cartaginesos. Tot i així, quan el Hanníbal, fill d'Amílcar esdevingut cabdill dels cartaginesos a Hispània en morir Astrúbal, va atacar Sagunt, ciutat ibèrica aliada de Roma, el senat romà va declarar la guerra a Cartago, i així es va iniciar la segona guerra púnica.

El següent pas d'Anníbal va ser tan audaç que ningú no l'esperava: amb un enorme exèrcit d'uns 70.000 homes i uns quants elefants creuà els Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps i penetra a Itàlia, sense que l'exèrcit romà enviat a interceptar-lo al Roine arribés a temps. Malgrat perdre la meitat dels seus homes, un cop en sòl itàlic aconsegueix una sèrie de victòries sobre els romans que fan perillar el domini romà de la península, ja que molts pobles del sud d'Itàlia es posen al seu costat. En un primer moment Roma va ser presa del terror, si bé finalment va reaccionar

Mentrestant els exèrcits romans havien arribat a la península Ibèrica per primer cop, desembarquen a la colònia grega d'Empòrion i hi instal·len un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos. Mentrestant a Itàlia Anníbal anava perdent el seu avantatge inicial. Tanmateix els reforços no van reeixir a unir-se a les tropes d'Anníbal, sinó que van ser esclafats i Asdrúbal mort a Metaure. Escipió emprèn una iniciativa arriscada: passar les legions romanes al nord d'Àfrica. Això va obligar Anníbal a abandonar Itàlia per defensar Cartago. Finalment va tenir lloc la batalla decisiva a Zama, guanyada pels romans, i els cartaginesos van demanar la pau, per la qual van pagar un preu molt elevat: van perdre totes les seves possessions de la península Ibèrica i de l'Àfrica nord-occidental, van entregar la seva flota i els elefants i van ser obligats a pagar un tribut molt feixuc. D'aquesta manera Roma va guanyar el control de tot el Mediterrani occidental.

 

Tercera guerra púnica(149-146 A.C.)

Cartago es va recuperar molt aviat.

Gràcies a l'explotació agrícola de les seves terres, Cartago es va recuperar aviat. Això va provocar la preocupació de molts romans. Fins que van decidir esclafar del tot la ciutat amb el pretext que els cartaginesos havien pres represàlies. Aliat dels romans. Aleshores Cartago va ser assetjada per Escipió, Emilià i, quan va caure, va ser completament destruïda, els seus habitants esclavitzats i els seus camps maleïts i sembrats de sal. Així Àfrica esdevé província romana.