Magistratures

 

Característiques comunes de les magistratures

• Electivitat: Tots els treballdaors excepte el dictador i el cap de caballeria eren escollits pel poble en el comicis

• Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics i en absolut retribuïbles.

• Anualitat: Tots el càrrecs duràven un any, excepte el censor i els càrrecs extraordinaris.

• Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats. Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les.

• Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra.

 

Magistrats ordinaris

Qualsevol que es volgués dedicar als afers públics havia de fer primer el servei militar i seguir el seu cursus honorum o carrera política exercint les magistratures en aquest ordre:

• Qüestors: Eren vint, repartits per totes les províncies. Eren responsables dels ingressos i les despesses de l’Estat

• Edils: Eren quatre, que s'encarregaven de l'administració de la ciutat de Roma.

• Pretors: n’ hi havia vuit. Dirigien el procediment judicial i actuaven com a presidents dels tribunals en les causes penals.

• Cònsols: Eren només dos. Els magistrats suprems de la República: eren els comandants en cap de l'exèrcit, proposaven projectes de llei, tenien el poder executiu. Amb el nom de tots dos es designaven els anys. Quan cessaven eren enviats a una província com a governadors (procònsols).Hi es canviaven cada any.

 

• Tribuns de la plebs:Hi havia deu, que defensaven els drets dels plebeus,proposaven lleis i participaven en els debats dels comicis i el senat, i tenien dret de vet davant d’altres magistrats.

• Censor: Tenien molt de prestigi. S’elegien dos cada cinc anys entre els ex-cònsols, i duraven un any i mig. Durant aquest temps, realitzaven el cens dels ciutadans dividint-los segons els seus diners. També inscrivien nous senadors, i tenien el poder d’expulsar senador que no consideressin dignes. Així mateix vetllaven pels costums públics i podien castigar les faltes morals no contemplades per les lleis.

 

Magistrats extraordinaris

Algunes magistratures no existien normalment sinó que només s'hi recorria en situacions d'emergència per a Roma.

• Dictador: magistrat únic al qual es concedia tot el poder durant un màxim de sis mesos quan la república es trobava en circumstàncies excepcionals que la posaven en perill. Aquest càrrec, però, va ser desvirtuat el s. I a. C. per Sul·la i Cèsar perquè el van emprar tan sols per legitimar el seu poder personal.

• Mestre de cavalleria: mà dreta del dictador mentre aquest durava en el càrrec.

 

Senat

Era una assemblea formada per 600 ex-magistrats, però depèn de les temporades, va variar el numero. Eren escollits pels censors, i expulsats pels mateixos. Es reunien a la cúria, situat al fòrum. Tenien assignades diferents tasques, control dels militars, de les finances públiques, de la religió nacional i tenien una funció consultiva. Però pel seu prestigi, la seva experiència i que representés una continuïtat inexistent en les magistratures anuals, li conferien una influència més gran del que li era formalment atorgada.

 

Asemblees o Comicis

Tots els ciutadans romans tenien dret a participar en tres tipus d'assemblees diferents anomenats comicis:

• Els comicis curiats per als patricis, o el consell de la plebs per als plebeus

• Els comicis centuriats, en què votaven dividits en cinc classes censatàries, van esdevenir l'assemblea amb més atribucions. Les cinc classes es dividien en grups que comptaven com un vot, compostos de manera que el vot dels ciutadans de les classes més altes valia més que el de les més baixes.

• Els comicis tribals: els ciutadans hi participaven aplegats en tribus segons el seu origen (rurals o urbanes), de manera que el vot dels camperols pesava més que no el dels habitants de la ciutat.

Cada classe de comici tenia unes funcions diferents: elegien uns magistrats o altres, aprovaven un determinat tipus de lleis o jutjaven segons quins delictes. La principal limitació era que només podien votar les lleis que els presentaven els magistrats i no podien dur la iniciativa legislativa. Aquest fet i la participació en grups els feien molt menys democràtiques que l'assemblea de l'Atenes clàssica.

El lloc de reunió era al  fòrum. Primer es votava oralment. Més tard el vot va ser escrit i secret. Els votants havien d'escriure en una tauleta.